“La vida és com anar en bicicleta: si t’atures, caus”
Ahir vespre, el programa “Sense ficció” ens va acostar a la figura del doctor Moisès Broggi. Un excel·lent programa dirigit per en Joan Salvat que TV3 posa a la nostra disposició en el seu servei a la carta.
Ahir vespre, el programa “Sense ficció” ens va acostar a la figura del doctor Moisès Broggi. Un excel·lent programa dirigit per en Joan Salvat que TV3 posa a la nostra disposició en el seu servei a la carta.
És una delícia escoltar les sàvies paraules d’aquest extraordinari homenot.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la UB el 1931, i format amb el mestratge dels germans Trias i Pujol, va ser cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona durant la República. A la Guerra Civil espanyola Broggi va estar en primera línia de foc com a cirurgià de les Brigades Internacionals.
Va ser 'el petit i valerós metge republicà' al que es va referir l'escriptor Ernest Hemingway. Durant aquest període va implantar un dels tres avenços mèdics ideats durant la guerra: els quiròfans mòbils.
Després, va viure els difícils anys de la postguerra sota la repressió política del franquisme fins a ser destituït de tots els seus càrrecs oficials sent sotmès a un “procés de depuració” per part del règim vencedor.
Després, va viure els difícils anys de la postguerra sota la repressió política del franquisme fins a ser destituït de tots els seus càrrecs oficials sent sotmès a un “procés de depuració” per part del règim vencedor.
Malgrat tot féu una gran tasca assistencial.
En les seves paraules: “Hi ha principis que estan per damunt de les ideologies polítiques que separen els homes.”
Un savi centenari en qui destaca el seu compromís ètic i social. De les seves memòries i reflexions hem triat un parell de mostres més:
“Tinc la sort d’haver viscut molts anys, i a la meva vida hi ha dues fases: la primera és la del treball, la cirurgia, i la segona, la de pensar i reflexionar sobre tot el que viscut amb la gent que he tingut la sort de trobar. He conegut molta gent interessant, a vegades en uns moments crítics que m’han ajudat a valorar la transcendència de les relacions humanes i de molts fets. Sóc un home afortunat.”
“Els metges d’avui s’han convertit en funcionaris. Abans un metge era alguna cosa més: era un amic de la família, un conseller… El metge d’ara tampoc té el vessant humanista que el caracteritzava. Les relacions entre el metge i el malalt no eren només professionals, sinó que eren de confiança mútua. La medicina social s’ha estès molt, i això és bo, però s’ha perdut la manera de ser dels metges d’abans.”
Entrades
