El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba a la Serralada prelitoral catalana, a cavall de les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat, a l'Oest, i el riu Ripoll, a l'Est. Està conformat per les dues Serres que li donem nom i que s'uneixen al coll d'Estenalles. El seu paisatge mostra altives cingleres i una vegetació formada bàsicament per alzinars i pinedes, estesa pels replans de la muntanya o encaixada als sots i canals. Al peu dels cingles es troben monòlits separats de les parets per l'erosió i conegudes amb noms molt populars com Cavall Bernat, les Castellasses o el Morral del Drac.
Hi ha moltes i diverses rutes, us en proposem una de ben complerta, d’uns 14 km. i que des de Matadepera ens portarà a fer els dos cims més alts del Parc. Deixarem el cotxe just al final del carrer Cavall Bernat i agafarem la pujada ample que trobem al nostre davant a l’esquerra. Aquesta és forta i sovint amb esglaons de certa dificultat. Al cap de 15-20 minuts arribem al peu del monòlit anomenat Cavall Bernat.
Anem pujant per un camí amb força pendent fins que trobem l’enllaç amb el Camí dels Monjos que ens durà a ascendir La Mola (1.104m), el cim més alt de la serralada, en el qual s'aixeca el monestir romànic de Sant Llorenç que dóna nom al massís i va ser un dels monestirs medievals benedictins més importants de Catalunya.
Després d’assaborir les vistes i recuperar-nos, ara cal baixar per la part contrària de la que hem vingut. Tot veient lluny i davant nostre la piràmide de pedra del Montcau, buscarem una canal graonada i envoltada d’arbres que ens baixarà fins la Cova del Drac.
A partir d’aquí enfilarem de nou i seguirem la Carena del Pagès fins a arribar al Coll d’Eres. Ascendirem al segon cim, el Montcau (1.057 m), que significa “muntanya Calba, cim pelat, cim net de vegetació”. Si tenim la sort de trobar-nos amb un dia clar, la vista és esplèndida.
Podem tornar pel mateix camí i triar o no alguna de les diverses variants que hi trobarem.
Per saber-ne més: http://www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp
divendres, 7 de novembre del 2008
LUCIUS MINICIUS NATALIS
LUCIUS MINICIUS NATALIS
(Barcino, 97 dC – ?)
Primer campió olímpic català.
Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus va ser fill d’una important família de patricis de Barcino (la Barcelona romana). El seu pare va ser senador a Roma, procònsol de la província d’Àfrica (Líbia) i amic de l’emperador Trajà. Lucius Minicius també va arribar a ser cònsol i procònsol de Líbia, però abans, l’any 129, a la 227a Olimpíada, quan tenia 32 anys, va guanyar la cursa de quadrigues, convertint-se, així, en el primer barceloní de la història en guanyar uns Jocs Olímpics. Per celebrar-ho va fer aixecar, a prop de l’hipòdrom d’Olímpia, una estàtua de bronze que representava una quadriga.
Per saber-ne més:
http://diesdededal.blogspot.com/2007/11/luci-minici-natal-la-vida-dun-senador-i.html http://62.204.194.45:8080/fedora/get/bibliuned:ETFSerie1-64773E39-B45F-7CC3-C9DC-EB39260B19EF/PDF
Tweet
Recomanem: LES ESTUNES A BANYOLES
Caminant o en bici, fer la volta complerta a l’Estany de Banyoles és del tot recomanable. Sovint s’hi va i no es passa de la zona de barquetes i poc més. Els voltants del llac han recuperat espais naturals diversos que val la pena conèixer.Un d’aquests espais, Les Estunes, es troba una mica apartat de la ruta circular. El conjunt , tot i que té unes dimensions relativament reduïdes, és pintoresc i singular. S'hi arriba seguint la carretera que va a Santa Pau i a uns 400 metres després d'haver passat el trencant a Rocacorba. El paratge és un espai ombrívol de gran valor natural ple d'alzines, roures i falgueres. Però l'element més característic és la pedra de travertí i les estretes esquerdes que ens trobarem als nostres peus. El travertí és una roca creada per processos bioquímics quan el nivell de l’estany arribava a aquesta zona i en el que s'obriren fractures a causa de moviments sísmics o de processos propis del cicle càrstic d’aquesta zona lacustre, segons alguns autors. Tot passejant-hi ens adonarem que la terra apareix clivellada i que mirant a través de les esquerdes veiem aquestes balmes que hom anomena Tunes o Estunes. Podem recórrer també el seu interior, en forma de estrets passadissos que arriben en alguna ocasió als 30m. No suposa cap perill, però cal anar amb compte amb les relliscades, ja que la roca pot estar humida.Això si, aneu-hi en llum del dia. La llegenda diu que les Estunes eren amagatalls de les "goges", fades o dones d’aigua que durant el dia restaven ocultes en els seus caus pregons i que en cantar el gall la mitjanit, sortien pels beis de les roques i anaven a emmirallar-se a les aigües de l'Estany de Banyoles. Els seus tresors restaven a l'empara dels curiosos i dels bandits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges anaven filant.....
Nova incorporació
Un manual clàssic de l’alpinisme català, diu que "Hi ha un cim a mida de cadascú per a cada moment de la vida". Doncs bé, després de 25 anys participant en diverses expedicions, des dels turons dels inicis (Operació de Sistemes, Programació, Anàlisi) i les ascensions cada cop més dures (Cap d’Equip, Cap de Projecte, Consultor), als set i vuit mils dels darrers anys (Responsable de Sistemes y Comunicacions, Director d’IT), he trobat el moment de posar tota la meva experiència al servei d’altres.I res millor que fer-ho com a xerpa i al costat de dos companys com en Nis, especialista en conquerir els reptes del massís més inexpugnable (Consultoria de Negoci, Organització, Estratègia i Sistemes) en Xavi, expert en obrir noves vies (Consultoria de Processos, Organització, Estratègia i Sistemes) i tots els seus col·laboradors.Les muntanyes són un lloc on viure les il·lusions, valors, ideals i passions. Com a xerpes, ho aconseguim al facilitar a aquells que ens han dipositat la seva confiança l’accés als cims més alts. Ricard
Joan Massagué
Nat a Barcelona el 1953, Joan Massagué és una de les principals autoritats en els estudis sobre el càncer.Massagué dirigeix des de l'any 1989 el departament de Biologia Cel•lular i Genètica del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, on desenvolupa investigacions sobre el càncer. També col•labora amb el Howard Hughes Medical Institute. En àmbit nacional és director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona IRB, on porta terme un projecte centrat en la investigació de la metàstasi.Massagué és un dels investigadors més importants en les àrees de la regulació de la divisió cel•lular i de la metàstasi del càncer, autor d'uns 250 articles científics sobre aquests temes i un dels cinquanta investigadors més citats en totes les àrees científiques en els últims vint anys. La seva investigació ha estat clau per al coneixement dels mecanismes que permeten detenir la proliferació cel•lular, procés que quan es descontrola duu a la formació de tumors. Així mateix, el seu treball ha permès identificar els gens que controlen la metàstasi de les cèl•lules tumorals del càncer de mama cap a altres òrgans, descobriment que obre noves possibilitats d'investigació en aquest aspecte del càncerEl 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya
Recomanem: VIATGE EN GLOBUS
Avui els xerpes ens hem enfilat a un globus com el que ronda l’Everest a la nostra plana d’inici. En el nostre cas no ens hem apropat als pics de l’Himàlaia sinó que hem rondat el Vallès Oriental, concretament Cardedeu.L’experiència comença de bon matí descarregant la cistella del remolc, muntant el cremador a la cistella i preparant el globus per inflar-lo.
El globus s’infla primer amb aire fred, i després amb aire calent per a aixecar-lo. Alguns ajudants obren la "boca" del globus, la mantenen oberta mentre un ventilador omple la vela d’aire fred. El globus agafa unes dimensions espectaculars. Un altre ajudant, a la part posterior, manté el cap de corona tens, per facilitar-ne l’inflat.
I aquí comença el vol: el pilot acciona el cremador, que deixa anar flames gegantines, i després de 2 minuts i molta calor, comença la impressionant pujada de la vela. Un cop el globus s’ha estabilitzat hem entrat els passatgers a la cistella…i el viatge en globus comença.
Guiats pel vent hem recorregut el cel del Vallès. Volar amb globus és una sensació única, la de surar a l'aire de forma totalment lliure. La calma i el silenci ens acompanyen. La vista és impressionant!!.
Després d’un parell d’horetes per les alçades, hem aterrat a una esplanada. El globus s'ha acostat poc a poc a terra, esperant que la cistella estigués del tot quieta. Lentament de forma suau hem fet terra. Un cop a fora de la cistella hem celebrat que tornàvem a tocar de peus a terra (si és que hi hem tocat mai) brindant amb una copa de cava.
Una experiència única. Si la voleu viure us remetem a Ballooning. (www.ballooning.com).
El globus s’infla primer amb aire fred, i després amb aire calent per a aixecar-lo. Alguns ajudants obren la "boca" del globus, la mantenen oberta mentre un ventilador omple la vela d’aire fred. El globus agafa unes dimensions espectaculars. Un altre ajudant, a la part posterior, manté el cap de corona tens, per facilitar-ne l’inflat.
I aquí comença el vol: el pilot acciona el cremador, que deixa anar flames gegantines, i després de 2 minuts i molta calor, comença la impressionant pujada de la vela. Un cop el globus s’ha estabilitzat hem entrat els passatgers a la cistella…i el viatge en globus comença.
Guiats pel vent hem recorregut el cel del Vallès. Volar amb globus és una sensació única, la de surar a l'aire de forma totalment lliure. La calma i el silenci ens acompanyen. La vista és impressionant!!.
Després d’un parell d’horetes per les alçades, hem aterrat a una esplanada. El globus s'ha acostat poc a poc a terra, esperant que la cistella estigués del tot quieta. Lentament de forma suau hem fet terra. Un cop a fora de la cistella hem celebrat que tornàvem a tocar de peus a terra (si és que hi hem tocat mai) brindant amb una copa de cava.
Una experiència única. Si la voleu viure us remetem a Ballooning. (www.ballooning.com).
Frase Març 08
"És veritat que ets un tauró, però, si governes el despietat tauró que hi ha dins teu, aleshores seràs un àngel. Perquè tots els àngels no són més que implacables taurons ben governats" (Herman Melville, Moby Dick)
Frase Abril 2008
"No es fa somiar a un poble si només se li diu la veritat" (Edouard Balladur, ex Primer Ministre de França).
Frase Abril 2008
"No es fa somiar a un poble si només se li diu la veritat" (Edouard Balladur, ex Primer Ministre de França).
Frase Març 08
“No és l’objecte allò que importa, sinó l’ull; si l’ull hi és, l’objecte es trobarà, i, si no tens ull, sigui on sigui l’objecte, no hi trobaràs res” (Fiodor Dostoievski, Diari d’un escriptor).
Frase Febrer 08
“La impaciència no és un rebuig a la resignació, sinó la ignorància de les virtuts del temps” (Édouard Balladur).
Recomanem: ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA
Aquest recorregut es troba al Baix Empordà, entre Santa Cristina d'Aro i Solius, a on ens trobem amb el massís de l'Ardenya. Es caracteritza pels seus doms granítics que s’alcen imponents d’entremig el bosc. Els Carcaixells d'en Cama són un seguit de petites agulles que formen una carena que finalitza al Montclar, un puig amb una panoràmica des de les illes Medes fins els Pirineus i el Montseny. Són muntanyes suaus, de roques granítiques, plenes de sureda i alzinar, que contrasten amb els camps de la plana on hi ha boniques masies.
Per travessar els Carcaixells tant superiors com inferiors et tindràs que ajudar de cordes fixes i cadenes, instal·lades adientment per superar els passos difícils amb major seguretat, i fins i tot pots creuar un pont tibetà. No és difícil en absolut ni es precisa tècnica de cap tipus, només una mica de compte, sentit comú i no espantar-se amb la sensació d'alçada que produeix.
Podríem comparar-ho amb una petita via ferrata dels Alps. La història d’aquestes vies ens remunta al segle XIX quan es va instal·lar “ferralla” per accedir a un cim d'Àustria. Posteriorment, a principis del segle XX se n’instal·laren en alguns cims italians i austríacs amb finalitats estratègiques durant la Primera Guerra Mundial...
Més info: www.baixemporda-costabrava.org/ca
Per travessar els Carcaixells tant superiors com inferiors et tindràs que ajudar de cordes fixes i cadenes, instal·lades adientment per superar els passos difícils amb major seguretat, i fins i tot pots creuar un pont tibetà. No és difícil en absolut ni es precisa tècnica de cap tipus, només una mica de compte, sentit comú i no espantar-se amb la sensació d'alçada que produeix.
Podríem comparar-ho amb una petita via ferrata dels Alps. La història d’aquestes vies ens remunta al segle XIX quan es va instal·lar “ferralla” per accedir a un cim d'Àustria. Posteriorment, a principis del segle XX se n’instal·laren en alguns cims italians i austríacs amb finalitats estratègiques durant la Primera Guerra Mundial...
Més info: www.baixemporda-costabrava.org/ca
Ernest Shackleton
Sir Ernest Henry Shackleton (15 de febrer, 1874 - 5 de gener, de 1922) era un explorador angloirlandès, principalment recordat per a la seva expedició a l'Antàrtic de 1914-1916 amb el vaixell Endurance. Va rebre la Royal Victorian Order i la Order of British Empire per les seves contribucions.
Per saber-ne més: http://en.wikipedia.org/wiki/Ernest_Shackleton
Per no perdre's-ho, exposició al Museu Marítim de BCN, fins al 24 de febrer de 2008: http://www.museumaritimbarcelona.com/default.asp?idApartado=134&idExposicionTemporal=23
Per saber-ne més: http://en.wikipedia.org/wiki/Ernest_Shackleton
Per no perdre's-ho, exposició al Museu Marítim de BCN, fins al 24 de febrer de 2008: http://www.museumaritimbarcelona.com/default.asp?idApartado=134&idExposicionTemporal=23
Edmund Hillary
L’alpinista i explorador Edmund Hillary, va morir el passat dia 11 de gener a Auckland (Nova Zelanda), a l’edat de 88 anys.
Aquest llegendari muntanyenc, es va convertir en el neozelandès més famós del món un 29 de maig de 1953 quan va aconseguir fer el cim més alt del planeta per primer cop juntament amb el XERPA Tenzing Norgay, en una expedició britànica liderada pel coronel John Hunt.
L’esperit aventurer de Hillary el va portar també a creuar l’Antàrtida en tractor en una expedició de la Commonwealth dirigida per el doctor Fuchs, que va arribar al Pol Sud el 3 de gener de 1958.
Sempre més vinculat estretament amb l'Himàlaia, del setembre de 1960 al juny de 1961, realitzà una expedició científica en la que es varen fer importants estudis sobre l'aclimatació en alçada, durant la que s'ascendí per primera vegada l'Ama Dablam (6.867 m), però es fracassà intentant el cim del Makalu (8.515 m).
A partir de la dècada dels 70 va posar en marxa l'Himalayan Trust, un programa d'ajuda als habitants de les muntanyes del Nepal, construint escoles i hospitals que el govern de Nova Zelanda va ajudar a finançar. També va influir per arribar a crear el Parc Nacional de l'Everest, i durant molts d'anys va ser Alt Comissionat de Nova Zelanda a la Índia.
Hillary publicà el llibre “High adventure” (1955). Com a curiositat destacar que a seva imatge és present en un bitllet de banc neozelandès.
Aquest llegendari muntanyenc, es va convertir en el neozelandès més famós del món un 29 de maig de 1953 quan va aconseguir fer el cim més alt del planeta per primer cop juntament amb el XERPA Tenzing Norgay, en una expedició britànica liderada pel coronel John Hunt.
L’esperit aventurer de Hillary el va portar també a creuar l’Antàrtida en tractor en una expedició de la Commonwealth dirigida per el doctor Fuchs, que va arribar al Pol Sud el 3 de gener de 1958.
Sempre més vinculat estretament amb l'Himàlaia, del setembre de 1960 al juny de 1961, realitzà una expedició científica en la que es varen fer importants estudis sobre l'aclimatació en alçada, durant la que s'ascendí per primera vegada l'Ama Dablam (6.867 m), però es fracassà intentant el cim del Makalu (8.515 m).
A partir de la dècada dels 70 va posar en marxa l'Himalayan Trust, un programa d'ajuda als habitants de les muntanyes del Nepal, construint escoles i hospitals que el govern de Nova Zelanda va ajudar a finançar. També va influir per arribar a crear el Parc Nacional de l'Everest, i durant molts d'anys va ser Alt Comissionat de Nova Zelanda a la Índia.
Hillary publicà el llibre “High adventure” (1955). Com a curiositat destacar que a seva imatge és present en un bitllet de banc neozelandès.
Frase Gener 08
“The US is still waiting to be convinced of the long-term benefits of saving the world”. (The Bugle)
“Els Estats Units està esperant convèncer-se dels beneficis a llarg termini que pot reportar salvar el món”.
“Els Estats Units està esperant convèncer-se dels beneficis a llarg termini que pot reportar salvar el món”.
Frase desembre 07
"Hi ha tres maneres de perdre els diners: el joc, les dones i els especialistes. El joc és la més ràpida, les dones la més agradable i els especialistes la més segura" (George Soros)
Frase Novembre 07
"Fill meu, la felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, una petita milionada de dòlars, ..." (Groucho Marx)
Frase Octubre 07
"Octubre, Aquest és un dels mesos en els que és particularment perillós especular amb accions. Els altres són juliol, gener, setembre, abril, novembre, maig, març, juny, desembre, agost i febrer." (Mark Twain)
Recomanem: EL BAIX TER EN BICICLETA
Rutes seguint el riu Ter des d'un antic molí "El Molí del Mig" a Torroella de Montgrí, situat al curs baix del riu. El primer dia s'arriba fins a Colomers pel costat esquerra i es torna pel costat dret, visitant molt elements relacionats amb l'aprofitament de les seves aigües, tals com molins, canals, safareigs, etc.
El segon dia té un interès més natural i paisatgístic. S'arriba fins a la desembocadura del riu, l'espectacular "Gola" amb l'esplèndid paisatge de les Illes Medes, on es troba la zona natural de maresmes "La Pletera" i es pot visitar també l'espai natural del "Ter Vell" antiga desembocadura del riu. Es pot complementar amb la visita a les maresmes del Baix Empordà, situades al marge dret del riu.
Més info: http://www.cicloturisme.com/
El segon dia té un interès més natural i paisatgístic. S'arriba fins a la desembocadura del riu, l'espectacular "Gola" amb l'esplèndid paisatge de les Illes Medes, on es troba la zona natural de maresmes "La Pletera" i es pot visitar també l'espai natural del "Ter Vell" antiga desembocadura del riu. Es pot complementar amb la visita a les maresmes del Baix Empordà, situades al marge dret del riu.
Més info: http://www.cicloturisme.com/
Agraïment
El desenvolupament d'aquesta web (camps base, globus i neu inclosos), ha estat a càrrec d'un Karn Eater vingut de Sant Quirze, que amb l'única ajuda d'uns entrepans de dimensions irracionals i a ritme de Green Day i 311, ha fet un intensiu de Flash que ens ha portat al primer cim: la publicació de la web.
Gràcies Genís.
Gràcies Genís.
Tenzing Norgay
Tenzing Norgay, guia, Sherpa (Solu Khumbu, Nepal, 15 de maig de 1914 - Katmandu, Nepal, 9 de maig de 1986), va ser el primer en pujar a l'Everest, juntament amb Sir Edmund Hillary.
La seva primera ascenció com a professional fou al 1936, amb l'expedició d'E. Shipton al Garhwal. Posteriorment prengué part en expedicions a l'Everest (1938), al Nanga Parbat (1950), Nanda Devi (1951) i dues expedicións suisses més a l'Everest (1952) dirigides per en Raymond Lambert, en els primers intents seriosos de pujar a l'Everest per el vessant del Nepal. A aquesta darrera expedició en Tenzing Norgay va arribar per primera vegada als 8.599 m, alçada mai assolida fins aleshores.
Va passar a la història, quan a les 11:30 del matí del 29 de maig de 1953, va coronar l'Everest, juntament amb Sir Edmund Hillary, formant part de l'expedició britànica que dirigia Sir John Hunt.
Al 1978 va fundar una empresa dedicada a oferir serveis als nombrosos alpinistes i excursionistes que visitaven Nepal.
El seu fill Jamling Tenzing Norgay, va donar continuitat a la trajectoria del seu pare assolí el cim de l'Everest el 1996.
La seva primera ascenció com a professional fou al 1936, amb l'expedició d'E. Shipton al Garhwal. Posteriorment prengué part en expedicions a l'Everest (1938), al Nanga Parbat (1950), Nanda Devi (1951) i dues expedicións suisses més a l'Everest (1952) dirigides per en Raymond Lambert, en els primers intents seriosos de pujar a l'Everest per el vessant del Nepal. A aquesta darrera expedició en Tenzing Norgay va arribar per primera vegada als 8.599 m, alçada mai assolida fins aleshores.
Va passar a la història, quan a les 11:30 del matí del 29 de maig de 1953, va coronar l'Everest, juntament amb Sir Edmund Hillary, formant part de l'expedició britànica que dirigia Sir John Hunt.
Al 1978 va fundar una empresa dedicada a oferir serveis als nombrosos alpinistes i excursionistes que visitaven Nepal.
El seu fill Jamling Tenzing Norgay, va donar continuitat a la trajectoria del seu pare assolí el cim de l'Everest el 1996.
Joan Triadú
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921) és un nacionalista crític. Nacionalista perquè creu en Catalunya i ha lluitat sempre perquè pogués aconseguir els trets propis d'una nació, i crític perquè és contrari a l'esperit del rector de Vallfogona: "Puix que parla català, Déu li doni glòria". Fill únic d'una família humil, els seus pares treballaven en una fàbrica, ell com a vigilant i ella com a obrera. Vivien en una casa situada sobre la indústria, en un lloc tan curiós com era i és el carreró de les Carolines. Aquesta geografia va marcar el jove Triadú, fins al punt que ara viu a escassos metres, a l'avinguda del Príncep d'Astúries.
Llicenciat en Filologia, ha exercit a fons les seves dues vocacions: la de mestre -va dirigir les escoles del CICF i Thau- i la de crític literari. Va fundar en la clandestinitat la revista Ariel (1946) a la mateixa època en què va militar algun temps al Front Nacional de Catalunya, i va entrar amb força en els cercles literaris amb la seva Antologia de la poesia catalana (1950), que li va valer crítiques amargues dels exclosos, fins al punt que un d'ells jugava amb el cognom de l'antòleg: "Triadú tria dur".
El gener del 1951 es van llançar pels carrers unes octavilles en anglès denunciant la situació espanyola (i particularment la catalana) que havia traduït Joan Triadú. Va ser detingut, però va sortir sense càrrecs de la comissaria després d'explicar-los que estaven redactades en anglès nord americà i que ell només sabia anglès anglès.
Autor de poca obra de creació, ha publicat nombroses crítiques a Serra d'Or i Avui . Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992, és considerat un home auster que viu modestament, amb un sentit de l'humor potser influït per la seva estada a Liverpool com a lector d'universitat. Està casat amb Pilar Vila-Abadal i és pare de dos fills, Teresa i Joan Triadú i Vila Abadal, que va ser conseller de la Presidència entre el 2000 i el 2001.
Article de Josep Maria Huertas (El Periódico)
Llicenciat en Filologia, ha exercit a fons les seves dues vocacions: la de mestre -va dirigir les escoles del CICF i Thau- i la de crític literari. Va fundar en la clandestinitat la revista Ariel (1946) a la mateixa època en què va militar algun temps al Front Nacional de Catalunya, i va entrar amb força en els cercles literaris amb la seva Antologia de la poesia catalana (1950), que li va valer crítiques amargues dels exclosos, fins al punt que un d'ells jugava amb el cognom de l'antòleg: "Triadú tria dur".
El gener del 1951 es van llançar pels carrers unes octavilles en anglès denunciant la situació espanyola (i particularment la catalana) que havia traduït Joan Triadú. Va ser detingut, però va sortir sense càrrecs de la comissaria després d'explicar-los que estaven redactades en anglès nord americà i que ell només sabia anglès anglès.
Autor de poca obra de creació, ha publicat nombroses crítiques a Serra d'Or i Avui . Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992, és considerat un home auster que viu modestament, amb un sentit de l'humor potser influït per la seva estada a Liverpool com a lector d'universitat. Està casat amb Pilar Vila-Abadal i és pare de dos fills, Teresa i Joan Triadú i Vila Abadal, que va ser conseller de la Presidència entre el 2000 i el 2001.
Article de Josep Maria Huertas (El Periódico)
Fer el cim
Lluitar per assolir els reptes que ens hem proposat, és sens dubte, la millor manera d'aprendre, de crèixer i de madurar, ja sigui a nivell personal, professional, o empresarial.
Conscients que les organitzacions amb voluntat d'avançar mai han de deixar d'afrontar nous reptes, la inquietud de Xerpa Consultors és la d'oferir a aquells que els afronten una col.laboració experta i propera que els guiï i recolzi fins a la consecució dels objectius proposats.
L'experiència, el rigor i la constància són la base de la nostra tasca, en una cooperació que ens ha de dur a fer el cim plegats, tal i com vàren fer Edmund Hillary i el seu xerpa Tenzing Norgay el 29 de maig de 1953.
El nostre cim, és doncs, la consecució dels vostres reptes.
Conscients que les organitzacions amb voluntat d'avançar mai han de deixar d'afrontar nous reptes, la inquietud de Xerpa Consultors és la d'oferir a aquells que els afronten una col.laboració experta i propera que els guiï i recolzi fins a la consecució dels objectius proposats.
L'experiència, el rigor i la constància són la base de la nostra tasca, en una cooperació que ens ha de dur a fer el cim plegats, tal i com vàren fer Edmund Hillary i el seu xerpa Tenzing Norgay el 29 de maig de 1953.
El nostre cim, és doncs, la consecució dels vostres reptes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
