dilluns, 24 d’octubre del 2011

Renovar-se i sortir

Dèiem fa uns dies que queixar-se serveix de ben poc. En plena crisi econòmica les empreses han de reinventar-se, aprendre noves tècniques de màrqueting, pensar en nous mercats. Moltes d'aquestes empreses per garantir la seva producció hauran d'apostar per la seva internacionalització. Renovar-se i sortir.

El camí de la internacionalització: implantació comercial, productiva y/o de la marca a l’exterior.

Quan la demanda interior està baix mínims no és moment de menysprear nous mercats potencials. No obstant això, adaptar-se a les noves exigències del mercat exterior requereix un canvi de mentalitat, un procés d’adaptació a les noves circumstàncies i en alguns casos fins i tot una reconversió.

El comerç exterior català s'està orientant cap a altres mercats i la seva economia s'està obrint a gran velocitat. Però com tots els reptes té el seu grau de dificultat i ens trobem que les empreses que comencen a exportar no tenen sempre l'èxit suficient per continuar fent-ho habitualment i només el 10% arriben a consolidar la seva activitat internacional.

L'entorn és cada vegada més competitiu i complex. Les oportunitats es presenten en mercats llunyans i les empreses no sempre tenen la grandària o els mitjans suficients per incrementar la seva presència en ells. A més, s'intensifica l'agressivitat comercial.

Però, malgrat tot això, sabem que la internacionalització és l'únic camí per créixer en aquests moments de crisis. Les empreses que tenen èxit han deixat de fer el mateix que les altres. No es tracta de fer el mateix que la competència, sinó de buscar un buit al mercat que enforteixi la nostra posició. Es passa cada vegada més d'intentar menjar-se tot el pastís a menjar-se només un tros.

Les empreses que busquen noves oportunitats al mercat exterior necessiten el suport institucional i d'empreses especialitzades amb la finalitat de no fracassar i minimitzar riscos en la seva aventura. La internacionalització pot resultar complicada si es desconeix com funcionen els mercats en l'exterior, per exemple, quant a les normatives i els propis costums del país. Quan es tracta de portar els productes fora de l'àmbit comunitari la cosa canvia, es fa més complexa i apareixen noves barreres.

Necessitaran també perfeccionar les seves tècniques de comunicació, els seus plans de màrqueting per donar-se a conèixer, investigar les possibles destinacions dels seus productes o serveis i esbrinar la labor de la competència.

Encara que és un camí, hem de ser conscients que la internacionalització no és la solució a tots els mals de l'empresa: una empresa que no és competitiva deuria solucionar primer altres problemes abans de llançar-se a la conquesta de nous mercats.





divendres, 21 d’octubre del 2011

Confiança i eficàcia


Cap grup pot actuar amb eficàcia si falta el concert;
cap grup pot actuar en concert si falta la confiança;
cap grup pot actuar amb confiança si no es troba lligat per opinions comunes,
afectes comuns, interessos comuns.

(Edmund Burke)

dimarts, 18 d’octubre del 2011

A peu per l'Antàrtida

Avui 18 d'octubre comença una aventura amb el repte de travessar l'Antàrtida sense assistències. Són 1.200 quilòmetres durant 45 dies i amb temperatures que poden arribar als 45º sota zero.

Albert Bosch i Carles Gel són els dos exploradors contemporanis que volen repetir, cent anys després, la gesta de Roald Amundsen amb el repte “Pol Sud 1911-2011”. Iniciaran el seu viatge a Punta Arenas, des d'on es desplaçaran a Hercules Point, en la Costa Antàrtica. Aquest punt serà l'arrencada del recorregut per l'Antàrtida fins al Pol Sud, que està previst que assoleixin el 14 de desembre en el 100 aniversari de l'arribada de Roald Amundsen i el seu equip.



El noruec Roald Amundsen va ser un dels grans exploradors de principis del segle XX, el primer a aconseguir el Pol Sud. El 1911 la seva expedició va ser èpica i va obtenir millors resultats que la del seu contemporani, Robert Falcon Scott, que va morir amb tot el seu grup en el viatge de tornada convertint-se en un dels herois tràgics de principis de segle.

Seran els mateixos exploradors catalans els que, calçats amb esquís, arrossegaran el seu propi trineu. Cadascun portarà 140kg de material, 83 dels quals corresponen al menjar. Tenen previst fer la travessa en 45 dies a un ritme de 25 a 30km els més favorables. Passaran aquest mes i mig sota temperatures de 4 a 45 graus negatius, a les quals s’hi ha d’afegir la sensació de fred que provoqui el vent.

Per Carles Gel, aquesta expedició “és cada dia com fer un cim. Per fer un 8.000 pateixes tres o quatre dies però aquí cada dia has de desmuntar la tenda i tornar-la a muntar” sota condicions inhumanes.

Els xerpes els desitgem que assoleixin el repte que s'han proposat.

Tota la informació i seguiment online a: POL SUD 1911-2011




dimarts, 11 d’octubre del 2011

No ens lamentem, actuem!

La situació de crisi que estem travessant crea un clima de pessimisme contagiós i perillós. Hi ha cansament acumulat. Moltes vegades es tradueix en queixes i laments, esperes (a veure si aguantem), però no en accions.

M'ha vingut a la memòria una frase que deia un dels meus primers caps. Me la va dir la primera vegada que, atabalat, vaig anar a comentar-li una situació de crisi.

Amb un accent gallec inesborrable em va deixar anar: “No se lamente, mátelas”.


Em va explicar l’origen de la dita: una campanya publicitària d'un mata-rates. La gent que hi apareixia només feia que queixar-se i queixar-se, fins que una veu deia "No es lamenti, mati-les".

Em va fer reflexionar i actuar. Queixar-se servia de poc. Calia fer alguna cosa.
Amb el temps, en situacion similars era ser jo qui l'utilitzava amb algun jove nou company.

Serveixi també com a petit homenatge a tots aquests caps que, de vegades sense adonar-nos, ens han fet una mica millors.



Val més actuar exposant-se a penedir-se d'això, que penedir-se de no haver fet res.
(Giovanni Boccaccio)

Actuar sense pensar és com disparar sense apuntar.
(B. C. Forbes)

Cap grup pot actuar amb eficàcia si falta el concert;
cap grup pot actuar en concert si falta la confiança;
cap grup pot actuar amb confiança si no es troba lligat per opinions comunes,
afectes comuns, interessos comuns.
(Edmund Burke)




dilluns, 3 d’octubre del 2011

Frase d'octubre 2011

“El pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canviï, el realista ajusta les veles."


William George Ward (1812-1882)

Escriptor i teòleg anglès. Va ser un dels líders del moviment Oxford que va promoure els ideals de l'anglicanisme de finals del segle XVII. Finalment es va convertir a l'església catòlica romana. Tenia un do per a les matemàtiques pures però menyspreava qualsevol altre camp del coneixement. I posseïa un gran sentit de l'humor, com es pot veure a les seves dites...

"Les oportunitats són com les albes: si un espera massa, se les perd."

"Saber escoltar és el millor remei contra la solitud, la loquacitat i la laringitis."