PICNIC4WORKING

Vam poder assistir al primer Picnic4Working organitzat pel Capítol Territorial de Catalunya de l’ATI (Associació de Tècnics d’Informàtica) amb l’objectiu de promoure el debat i la divulgació sobre la incidència de les TIC a la societat.

Una iniciativa que aplaudim i que pretén relacionar el teixit empresarial català amb les administracions per a analitzar el nivell d’ implantació de les TIC, potenciar la curiositat dels professionals informàtics i proposar millores per a consolidar el sector de les TIC al país.

S’hi convida a personalitats destacades del sector que s’encarreguen d’ introduir breuement la temàtica de la sessió i atendre unes mínimes qüestions de l’audiència, per després continuar la conversa de forma distesa fent un pica-pica.

Aquesta iniciativa vol provocar també el networking i facilitar trobades entre els professionals de les TIC que puguin convertir-se, qui ho sap, en oportunitats de negoci.

Per la primera convocatòria es va escollir “la situació del mercat laboral i la seva tendència atesa la crisi econòmica a la que ens trobem”. L’administració catalana hi era representada pel seu Secretari per a les TSI i hi havia representants rellevants del món de l’ensenyament, la consultoria en formació y desenvolupament professional, la promoció laboral i les borses de treball.

En línies generals es va comentar que el sector de les TIC ha aguantat millor la crisi que altres, si bé no es va coincidir en quant més. Sembla que ara se n’accentuen els símptomes. La rotació de professionals, per exemple, s’ha aturat i la demanda de personal va baixant. També ha minvat la vocació, però s’han reestructurat currículums i cicles formatius.

Hi va haver un parell d’aspectes que es van exposar a la xerrada que vam estar molt d’acord.

Un és el necessari tomb dels professionals TIC cap al desenvolupament de competències directives, d’habilitats i de talent més enllà de la tecnologia. Els xerpes hem tingut la sort d’anar aprenent en les nostres experiències professionals, com a Consultors i com a Directius, de totes dues vessants. Així podem donar un valor afegit a la nostra feina.

Un altre aspecte és l’enfocament positiu, tot i el tòpic, de veure la crisi com a oportunitat. Aquest missatge, de vegades d’un optimisme una mica exagerat per part de les Administracions però també necessari per a encomanar entusiasme, és una altra via que hem obert a Xerpa per ajudar als nostres clients a fer els seus cims.

Una cosa i l’altra ens ajuden a desenvolupar el nostre propi estil, el que ens defineix com a “xerpes”.

Fer Xerping és donar un pas més enllà de l’Acompanyament, el Coaching, el Counselling, l’Empowerment y el Mentoring. És un pas més enllà en Consultoria de Negoci i de Sistemes d’Informació.

Crisi i oportunitats

Molt s’ha dit i s’ha escrit sobre la famosa crisi econòmica que estem travessant. Fins i tot personatges més posats i mediàtics n’han escrit llibres. I alguns d’ells, com en moltes altres teories, la presenten com una oportunitat.

A Xerpa Consultors estem caminant per aquesta vessant, la de l’oportunitat, doncs ja hem realitzat diversos projectes per a analitzar les causes i conseqüències de la crisi i mostrar-ne vies de sortida. I en continuem fent.

Estem assessorant als nostres clients en resoldre l’impacte de situacions financeres de tercers; ajudant-los a plantejar-se adquisicions o nous negocis en un moment delicat, acompanyant-los en la millora de la seva competitivitat a partir de projectes de revisió de processos, d’innovació o de canvis en el model productiu; col·laborant en la implantació de solucions TIC i en la gestió del canvi; etc.

Davant de situacions adverses, les nostres empreses han de tenir la capacitat d’adaptar-se constantment als requeriments d’un entorn canviant i exigent. Nosaltres estem oferint el nostre suport basant-nos en l’ideari xerpa: consultoria de negoci i de sistemes d’informació ben propera, de confiança i d’acompanyament.

Practicar el xerping és una bona manera de trobar una via de sortida a la crisi.

Frase de setembre

"Aprèn dels errors dels altres, no viuràs prou temps per cometre'ls tots"

(Eleanor Roosevelt, 1884-1962)