En Pep Guardiola és utilitzat com a referent per a molta gent i també com a model a les escoles de negoci: personalitza la fórmula de l'èxit després de tres anys com a tècnic del Barça.
Ahir el Parlament de Catalunya li va atorgar la medalla d'honor, en la categoria d'or, per la seva trajectòria com a esportista i entrenador, la seva contribució a la projecció de Catalunya i els valors que transmet, com ara l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal.
El seu discurs a la cerimònia de lliurament va estar emotiu i profund, ple d’un sentit agraïment a moltes persones.
Hi destaquem també la seva habitual humilitat i la recuperació d'un terme que ens agrada: ofici. I el seu sentiment de país, llançant-nos un missatge d'optimisme a la societat catalana: "Si ens posem a pencar, som un país imparable".
A Twitter, les etiquetes #pepmedalladhonor i #somunpaisimparable han arribat a ser Trending Topics a tot l’Estat espanyol.
En un article que va titular “La justícia poètica de Guardiola”, Ramon Besa recordava fa un any i escaig que el tècnic blaugrana mai va prometre trofeus, ni tan sols en la seva presentació, quan va proclamar: "Crec molt en el treball, en l'esforç, en el talent (...) Creieu-me que persistiré (...). M'agradaria prometre títols però seria una equivocació grandíssima. Tinc la sensació de que la gent estarà orgullosa de nosaltres. L'equip respectarà una filosofia, una manera d'entendre el futbol, i el meu repte és que aquesta idea, que sento tan meva, serveixi als jugadors".
"Cal reparar en els detalls, els gestos, les coses que et fan veure com està el grup", confessà Guardiola en una ocasió. "Has de mirar a la cara dels futbolistes, descobrir al que vol jugar i no donar més voltes a la qüestió, no reparar en majors conseqüències ni condicionants".
La seva prioritat ha estat sempre la implicació de l’equip: "El dia que no em vegi capaç de treure el millor dels futbolistes m'aniré. De moment, sempre volen, no tinc dubte, i aquí estan les moltes coses que ens han donat. Si no va, el problema no seria seu, sinó meu".
Les seves declaracions públiques sempre són des de l’educació i el respecte, uns altres valors sovint en desús a la societat actual.
Antoni Puigverd va escriure sobre ell: "Els seus vincles amb el Barça són els de l'amor (...) Guardiola posa la seva persona al servei de la causa. Totes aquestes virtuts responen a un fons ètic que definiré com a 'sentit tràgic' (...). Guardiola s'ha armat de lucidesa tràgica. S'enfronta a la seva tasca de canviar la destinació del Barça amb rigor científic, amb passió d'amant, amb severitat i empatia de professor. I amb el sentit tràgic del profeta: conscient que acabarà cremant un dia o un altre en l'altar del sacrifici".
Si el Barça és més que un club, Pep Guardiola és més que un entrenador de futbol. Un referent.
Ahir el Parlament de Catalunya li va atorgar la medalla d'honor, en la categoria d'or, per la seva trajectòria com a esportista i entrenador, la seva contribució a la projecció de Catalunya i els valors que transmet, com ara l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal.
El seu discurs a la cerimònia de lliurament va estar emotiu i profund, ple d’un sentit agraïment a moltes persones.
Hi destaquem també la seva habitual humilitat i la recuperació d'un terme que ens agrada: ofici. I el seu sentiment de país, llançant-nos un missatge d'optimisme a la societat catalana: "Si ens posem a pencar, som un país imparable".
A Twitter, les etiquetes #pepmedalladhonor i #somunpaisimparable han arribat a ser Trending Topics a tot l’Estat espanyol.
En un article que va titular “La justícia poètica de Guardiola”, Ramon Besa recordava fa un any i escaig que el tècnic blaugrana mai va prometre trofeus, ni tan sols en la seva presentació, quan va proclamar: "Crec molt en el treball, en l'esforç, en el talent (...) Creieu-me que persistiré (...). M'agradaria prometre títols però seria una equivocació grandíssima. Tinc la sensació de que la gent estarà orgullosa de nosaltres. L'equip respectarà una filosofia, una manera d'entendre el futbol, i el meu repte és que aquesta idea, que sento tan meva, serveixi als jugadors".
"Cal reparar en els detalls, els gestos, les coses que et fan veure com està el grup", confessà Guardiola en una ocasió. "Has de mirar a la cara dels futbolistes, descobrir al que vol jugar i no donar més voltes a la qüestió, no reparar en majors conseqüències ni condicionants".
La seva prioritat ha estat sempre la implicació de l’equip: "El dia que no em vegi capaç de treure el millor dels futbolistes m'aniré. De moment, sempre volen, no tinc dubte, i aquí estan les moltes coses que ens han donat. Si no va, el problema no seria seu, sinó meu".
Les seves declaracions públiques sempre són des de l’educació i el respecte, uns altres valors sovint en desús a la societat actual.
Antoni Puigverd va escriure sobre ell: "Els seus vincles amb el Barça són els de l'amor (...) Guardiola posa la seva persona al servei de la causa. Totes aquestes virtuts responen a un fons ètic que definiré com a 'sentit tràgic' (...). Guardiola s'ha armat de lucidesa tràgica. S'enfronta a la seva tasca de canviar la destinació del Barça amb rigor científic, amb passió d'amant, amb severitat i empatia de professor. I amb el sentit tràgic del profeta: conscient que acabarà cremant un dia o un altre en l'altar del sacrifici".
Si el Barça és més que un club, Pep Guardiola és més que un entrenador de futbol. Un referent.
Tweet
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada